LA IDENTITAT DIGITAL

La Identitat Digital és el rastre que cadascú de nosaltres té com a usuari d’Internet i deixa a la xarxa com a resultat de la relació amb altres usuaris, de la recerca de continguts o de la compra online. La Identitat Digital té tres nivells: la informació que penjo jo sobre mi mateix, la informació que pengen els altres de mi i l’impacte que fas a la xarxa. Neix la Identitat Digital Professional, una extensió de la xarxa, és a dir, la construcció del Jo Digital de l’internauta, que es dissemina i creixen blocs, espais de discussió i xarxes socials virtuals de l’estil de Facebook o MySpace.La Web 2.0. permet que l’internauta disposi a Internet d’un perfil professional rigorós i connectat a persones destacades del sector en què un treballa, amb les que pot mantenir-se en contacte de manera regular. És una de les últimes tendències que han sorgit i ha de quedar clar que no és una forma de recercar feina, sinó de reputació i valoració professional amb diverses conseqüències que tenen lloc al dia a dia.

Però com totes les coses que existeixen també hi ha conseqüències negatives: hem de tenir cura amb la informació que deixem de nosaltres a la xarxa perquè no es controla bé i pot comportar una pèrdua d’ocupació o una oportunitat professional.  El Jo Digital és avui ja una part de la nostra Identitat, una part complementària de la nostra vida. Abans hi havia els nicks (nom que cadascú es posava al seu perfil) i la tendència que trobem actualment és el de buscar la realitat, mostrar-se tal i com és la persona a la vida diària, ja que en el costat professional és indispensable per generar confiança. A la nostra Identitat Digital podem trobar les nostres motivacions, d’on venim, què fas en el temps lliure, el DNI, el mòbil, el correu, la família, interessos, amb qui et relaciones, etc. Aquí us deixem les nostres Gemma i Jose Luis.

RECURSOS PER LES CLASSES: LA GEOLOCALITZACIÓ

Els docents del segle XXI han de formar-se correctament amb els avenços tecnològics. La classe passada vam parlar sobre la PDI, però existeixen més recursos per ensenyar als nens i fer la classe més dinàmica. Podem ensenyar a partir de mòbils, de les tabletes i de diferents “Apps” on hi hagi imatges, vídeos, veu, àudio, podcast, Codis QR, geolocalització, realitat augmentada, música, moviment, etc. La professora ens ha explicat que hem de crear un disseny educatiu amb base tecnològica per dur a terme en una classe. A més, ens ha ensenyat diverses fotografies sobre projectes que varen fer altres alumnes. Al nostre grup ens ha tocat buscar informació sobre activitats educatives utilitzant la geolocalització.

La geolocalització consisteix en buscar un objecte, persona, lloc  mitjançant unes coordenades, que solen estar generades per un satèl·lit. Si us posem l’exemple de l’aplicació de «Pokémon Go» segur que sabreu que és! Seria possible aplicar aquesta aplicació en el món educatiu? Doncs, podem realitzar moltes activitats dinàmiques i enriquidores pels nostres alumnes. Aquí us deixem dues ativitats amb geolocalització utilitzades per professors a classe: Al col·legi San Fèlx un treball col·lectiu sobre el viatge de Darwin i l'altre a un servei educatiu de Badalona on els alumnes han de fer una gimcana buscant objectes a través d'una brúixola descarregada al móvil. En les dues activitats utilitzen l'aplicació Google Maps. Pensem que utilitzar recursos com aquests poden enriquir satisfactòriament l’aprenentatge i la motivació dels nens/es i podem fer la classe d’una manera més dinàmica fent que els alumnes aprenguin fent i a més divertint-se.

EINES PER L'APRENENTATGE: LA PISSARRA DIGITAL INTERACTIVA

El fracàs escolar al nostre país ha augmentat molt i una de les causes que hagi fet que els resultats de l'educació al nostre país siguin baixos és per la falta de motivació i pèrdua d'interès dels alumnes per l'estudi. Els docents han de veure que a mesura que els infants passen d'Educació Infantil a Educació Primària es disminueix el rendiment escolar. La motivació ha de ser clau en l'aprenentatge de l'alumne i una solució pot ser potenciar la tecnologia en la aula pero sempre de forma correcta i no per un mal ús. En aquestes classes ens estan formant per ser uns professors innovadors, creatius , motivadors i estar formats sobre els avenços tecnològics. Una de les eines que s’estan posant de moda són les PDI ( Pissarres Digitals Interactives ) que nosolament és una pissarra on podem veure projectat un ordinador, sinó que també podem controlar la pissarra mitjançant un bolígraf o el dit com si fos el ratolí, és a dir, interactuar amb ella i fer la classe més atractiva i dinàmica. 

Amb les Pissares Digital Interactives el que volem aconseguir és la motivació i l’aprenentatge per part dels alumnes. La Pissarra Digital Interactiva permet una progressiva innovació en les pràctiques dels docents, una millora de la motivació i atenció dels alumnes, la disponibilitat de  noves eines per atendre les necessitats del alumnes, sobretot dels que tenen dificultats o discapacitats per l'aprenentatge. La pràctica que hem realitzat amb l'Smart Notebook i que hem pogut presentar amb la PDI de l'aula ha tractat sobre l'ordre dels planetes. Hem preparat una classe per una classe de quart de primària i a partir d'interactuar amb la pissarra, els alumnes havien de col·locar els planetes al seu lloc corresponent. Amb aquesta pràctica podem veure que la classe és més dinàmica i, a més, els nens/es retenen més fàcilment la matèria amb imatges, vídeos i sons que no pas llegint d'un llibre. Aquí teniu la nostra pràctica amb l'Smart Notebook.

COM HAURIA DE SER EL MESTRE DEL SEGLE XXI?

“Prepara als teus estudiants pel segle XXI per a l’èxit escolar”. Tal com es pot veure, hem començat aquesta reflexió amb una frase que veiem molt bé el que volem transmetre. L’educador del segle XXI ha de ser innovador, creatiu,  competent acadèmicament i digitalment, aprenent de per vida, bon comunicador, pensador crític,  afectiu al lloc de treball, d’entre moltes altres coses. El treball com a docent no es basa simplement en ensenyar, sinó que l’alumnat aprengui a transformar la informació en coneixement. El protagonista de l’ensenyament-aprenentatge és l’alumne i el rol del professorat és el de guia. 

Principalment, s’han de produir canvis en les aules per tal que els docents del segle XXI puguin obtenir eines modernes  (avenços tecnològics) per tal de millorar la capacitat d’aprenentatge. Les tecnologies no alteren la metodologia, però sí que la milloren. Les metodologies haurien de ser actives, participatives i cooperatives per a desenvolupar intel·ligències múltiples. Amb això, també cal afegir que s’han de canviar els llibres com a eina pedagògica principal. Per exemple, els alumnes prefereixen rebre informacions ràpides i de diferents fonts de multimèdia que no pas que els ensenyin lentament i amb control de la informació. Finalment, cal dir que el docent del segle XXI s’ha d’alfabetitzar de forma multimodal.

ALFABETITZACIÓ MULTIMODAL I COMPETÈNCIA DIGITAL

L’alfabetització multimodal és la comprensió de diferents formes de representacions del coneixement (anuncis, cartells, pel·lícules, pàgines web). A més a més, un text és multimodal quan utilitzem diferents processos o formes en un context per tal de comunicar-nos , és a dir, la unió entre imatges i paraules creen un missatge que ens interessa perquè és més atractiu visualment i, per tant, més fàcil de comprendre’l. Si fem referència a la competència digital, l’estar capacitat per saber utilitzar les noves tecnologies, hem de preguntar-nos si tothom té a l’abast aquests recursos i a més saber si la societat està conscienciada i formada per aquests canvis. El creixement i els avenços tecnològics han canviat any rere any i la societat s’ha d’adaptar-hi.

En l’àmbit de l’educació, els docents del segle XXI estan preparats per educar d’aquesta manera? En primer lloc, pensem que el docent del segle XXI s’ha d’alfabetitzar de forma multimodal. El professor ha de ser el guia de l’alumne que mitjançant la prova d’assaig/error ha d’aprendre fent. El nen no ha de desconnectar de la seva necessitat d’aprenentatge i, per això, practiquen alfabetitzacions multimodals de forma natural i espontània. Contrastant aquesta part positiva sobre l’alfabetització multimodal, també en trobem una part negativa: hi ha nens que creixen en àmbits d’alfabetització empobrits o reprimits i no poden experimentar aquest instrument d’alfabetització. La societat està educada d’una manera errònia pel fet que els nens amb potencial se’ls ofereixi encara més potencial en comptes d’ajudar als nens que no tenen tants recursos. En conclusió, els estudiants han de ser convidats a col·laborar amb els seus professors en l’estudi de noves competències i en els aspectes pràctics de la integració d’aquestes alfabetitzacions en el pla d’estudi. 

BENVINGUTS AL BLOG "D'APRENDRE A APRENDRE"

Aquest blog està format per: Jose Luis León i Gemma Duch. Sóc en Jose Luis, tinc 21 anys i visc a Torreforta. Vaig fer batxillerat, però com que no em donava la nota vaig fer un cicle. He triat Educació Primària perquè m’agrada ensenyar i m’agraden els nens. Sóc entrenador de futbol des dels 12 anys, normalment de 6-7 anys i el somriure en el rostre dels nens em fa continuar amb aquest hobby. Sóc una persona alegre, responsable i divertit. Sóc la Gemma Duch, tinc 18 anys i visc a Garidells, un poble molt petit entre Valls i Tarragona. Vaig cursar batxillerat i he entrat a la carrera d’Educació Primària. Per què he triat aquesta carrera? Doncs, el fet és que m’agraden molt els nens/es i l’intercanvi d’experiències amb ells és fabulosa. Jugo a bàsquet i, a més a més, sóc entrenadora d’un equip femení d’entre 8-9 anys. Cada dia que passa, aprens una cosa nova amb aquests nens i també m’agrada veure com milloren dia rere dia. Sóc una persona alegre, simpàtica, sensible i molt familiar.

 El nostre blog es titula “Aprendre a aprendre” perquè donem molta importància que els nens des de ben petits aprenguin fent. Un nen/a ha de provar per primer cop totes les coses que vulgui fer, equivocant-se o fent-ho bé, però amb la prova d’assaig/error, el nen/a aprendrà que està bé i ho memoritzarà.