EXEMPLES DE PLE

Hem creat el nostre PLE. Aquest gràfic agrupa i sintetitza de forma molt visual quin és l'entorn en el qual acostumem estar en el nostre procés d'aprenentatge. Podem veure que hi ha aplicacions, programes, pàgines web, plataformes i altres eines que ens permeten accedir, crear, compartir i organitzar la informació que és essencial per a nosaltres. Podem dividir les eines que utilitzem en diferents blocs: eines d'accés a la informació, eines de comunicació i relació, eines d'organització i eines de creació i edició. Per tant, cal centrar com aplicaríem aquesta metodologia com a futurs i futures mestres ja que la tecnologia ens ofereix moltes oportunitats. Hem de saber fer un bon ús de le eines de recerca, saber manejar les eines de creació, edició i reflexió de la informació i, sobretot, formar docents perquè puguem aprofitar les activitats, metodologies i continguts que ens ofereix la xarxa. Per aquest motiu, creiem que el mestre del segle XXI s'ha d'alfabetitzar multimodalment i, també ha de tenir uns coneixements bàsics sobre la tecnologia. 

ENTORNS PERSONALS D'APRENENTATGE

Personal Learning Environment (PLE) o els Entorns Personals d’Aprenentatge (EPA) són el conjunt d’eines, aplicacions, serveis webs, relacions i/o interaccions que una persona utilitza per a gestionar el seu propi procés d’aprenentatge. Amb Internet, i especialment amb la Web 2.0, aquest entorn s’ha enriquit i diversificat gràcies a les eines i recursos gratuïts que ens dóna.  És una manera d’aprendre, de manera formal o informal, que es troba dins del currículum. Per tant, és un enfocament de l’aprenentatge. Aquests entorns són personals, és a dir, estan adaptats a les necessitats, objectius i estil de cadascú. Són un conjunt d’eines, però també de contactes i interaccions que ens ajuden a aconseguir la informació que necessitem, en el moment que la busquem. Ens permeten prendre el control del nostre propi aprenentatge, gestionant-lo eficaçment.

Té tres parts (tots els continguts que podem trobar a la xarxa, a través dels contactes, etc., els podem classificar en: eines, tot allò que fem servir i que un mateix tria (Twitter), els recursos, fonts d’informació o dispositius (canals educatius del Youtube) i la Xarxa Personal d’aprenentatge, persones amb les que mantens contacte (Facebook). En un PLE hi ha d’haver participació activa. És una peça clau en el desenvolupament professional docent, en la formació i l’aprenentatge permanent. Alguns exemples són symbaloo, socrative, kuizza i doulingo.  Trobem diferents eines per la creació d’un PLE: les eines sincròniques, que permeten la comunicació a temps real com els xats, i les eines asincròniques, per comunicar-se, però no té perquè ser a temps real com el mail.

SEGURETAT A INTERNET

Els dispositius mòbils, Internet i els serveis que s'utilitzen en ells s'han tornat un element imprescindible per a les nostres vides. Internet és una fantàstica eina que conté un munt de recursos pel desenvolupament social i educatiu dels alumnes encara que existeixen algunes àrees del ciberespai inadequades per a ells. Abans de buscar solucions per a la prevenció és necessari comprendre els possibles riscos que corren com: el contingut inadequat (pornografia, drogues, etc), contacte amb desconeguts (els pedofílics utilitzen molt Internet per contactar amb nens), divulgació d'informació personal (fins a un 46% de joves posen les dades a Internet sense conèixer les causes que poden tenir), problemes legals (la meitat dels joves descarreguen continguts il·legals sense conèixer les repercussions que poden arribar a tindre) i xantatges, abusos o addicció a Internet que ara desenvoluparem amb més deteniment.

Dos temes que són molt importants són els xantatges o abusos i l'addicció a Internet. Aleshores, és quan trobem el ciberassetjament, és a dir, quan un alumne és maltractat repetidament al llarg del temps per part d'un o més estudiants mitjançant l'ús d'eines tecnològiques. Dins d'aquest àmbit el conjunt d'estratègies que desenvolupa un adult per guanyar-se la confiança del nen es diu grooming. Finalment parlem del sexting, que consisteix en la publicació de continguts de tipus sexuals d'una persona per part d'una altra. Si fem referència a l'addicció a Internet o als dispositius mòbils la trobem en la pèrdua de control sobre el seu ús. Aquesta addicció apareix quan l'alumne necessita augmentar el temps que passa amb aquesta tecnologia i quan experimenta una sensació desagradable quan no pot utilitzar-la. Per això us deixem aquí 10 claus de la seguretat a internet. Us deixem el nostre vídeo sobre Seguretat a Internet 

FLIPPED CLASSROOM

El recents avenços en tecnologia a les aules i plantejament d’ un moviment pedagògic com la Flipped Classroom són dos moviments principals que volen canviar el món de l’educació. La Flipped Classroom (la lliçó a casa i els deures i treballs a classe) és la classe inversa, és a dir, un moviment pedagògic que planteja la possibilitat de transferir part del procés d’ensenyament i d’aprenentatge fora de l’aula, deixant els models d’aula pel desenvolupament de processos cognitius més complexes. Va ser popularitzada per dos professors de Química de Colorada, Aaron Sams i Jonathan Bergman. El funcionament d’aquest tipus de classe és que el professors prepara un vídeo amb la lliçó teòrica, que els alumnes s’hauran de mirar a casa seva mentre que l’aula esdevé el lloc on els alumnes treballen per equip, fan els deures, resolen els dubtes i reben una atenció més personalitzada del mestre.

Les diferències principals que podrem trobar en un model tradicional i en un model “Flipped” són: en el primer cas, començaríem per la instrucció per part del professors, l’assimilació de la instrucció per part de l’estudiant i finalment aquest realitza una activitat per millorar aquesta assimilació. Aquest cas té lloc durant la classe. Els deures o les tasques per tal de consolidar-ho tenen lloc fora de la classe. El segon model (Flipped Classroom) trobem que la instrucció es distribueix en forma de deures i l’assimilació de la instrucció per part de l’estudiant tenen lloc abans de la classe. Aleshores, durant la classe, l’estudiant realitza una activitat per millorar l’assimilació i el professor representa el recolzament per aquesta consolidació. En definitiva, la classe tradicional fa referència als conceptes treball a l’aula, treball individual i treball grupal, mentre que la Flipped Classroom fa referència al treball individual previ, al treball a l’aula amb el professors i el treball grupal. Finalment, cal dir que els informes de percepció dels alumnes de l’aula inversa són en general positius. 

APPS EDUCATIVES

Una App és un aplicació informàtica dissenyada per ser utilitzada en dispositius mòbils (telèfons intel·ligents, tauletes, etc.). En definitiva, són programes molt senzills que ens aporten funcions específiques dins dels dispositius mòbils com el fet de convertir el teu mòbil en agenda, correu electrònic, càmera de fotografies, d’entre altres. Segons la seva codificació existeixen tres tipus d’aplicacions: les natives, que són aquelles que estan programades per llenguatge específic per cada sistema operatiu com ara Whatsapp, les web, que són aquelles que es carreguen des el navegador i no necessiten instal·lació prèvia i finalment les hibrides que s’instal·len al dispositiu, però part del seu codi és Web. Són molt freqüents en aplicacions socials o d’accés a la informació com Instagram o la Real Academia Española.

Les Apps educatives les fem servir en dispositius mòbils. Les característiques d’aquests aparells tenen un enorme potencial educatiu: podem tenir accés a qualsevol contingut de la xarxa, cosa inimaginable fa una dècada. A més, pel tamany del dispositiu, podem aprendre d’una manera dinàmica, en qualsevol moment i lloc. Pels docents és fantàstic poder ensenyar experiències educatives fora de l’aula, contextualitzar l’aprenentatge en diversos entorns i situacions. Són eines que estimulen la imaginació i la creativitat del nostre alumnat. A més, és una manera de motivar als alumnes aprendre d’una altre manera fent més atractiu allò que els hi estàs explicant. L'exemple d'App que hem triat és l'Endomondo, l'únic entrenador personal que podem dur a la butxaca. La metodologia educativa que li hem donat és per classes d'Educació Física, ja que el professor pot controlar les proves físiques a partir del que aquesta aplicació guarda al seu sistema. Tant se cal si anem a córrer, si anem amb bicicleta, si caminem o si realitzem qualsevol activitat física podem mantenir les dades i a més a més ens ajuda a mantenir la motivació, però sobretot disfrutem de les experiències que ens permet tenir amb altres companys de classe. L'altre aplicació que hem pensat és " Quien quiere ser millonario". Amb aquesta aplicació el que volem aconseguir és deixar enrere els exàmens tradicionals i fer exàmens per nens de Primària més divertits fent-lis preguntes relacionades amb l'assignatura. A partir dels encerts i errors posarem la nota i sabrem els resultats. D'aquesta manera, volem motivar als alumnes a estudiar més pels exàmens fent-ho de manera divertida. 

MOBILE LEARNING

"L'aprenentatge mòbil ofereix una major col·laboració entre els estudiants, l'accés a la informació i una contextualització més profunda d'aprenentatge", de Marguerite L. Koole (investigadora canadenca). 

Mobile-learning és un aprenentatge amb dispositius mòbils o  una metodologia d’ensenyança i aprenentatge que es basa en l’ús pedagògic a través de petits dispositius mòbils (portàtils, tauletes, mòbils, ordinadors). És una evolució de l’e-learning, que aquesta és una evolució de la formació a distància. Fa cosa d’uns sis anys hi havia poca gent que utilitzava aquesta metodologia dels dispositius mòbils a les aules. En aquests dos últims anys s’ha potenciat la formació inicial del professorat respecte aquest ús. Per aquest motiu, cal impartir una formació inicial específica per la bona pràctica per tal d’evitar els mals usos. Els sistemes operatius que es fan servir més per a tauletes i mòbils són Android de Google i iOS d’Apple. A la UNESCO, concretament a la seu central de París, van treure les primeres normatives per promoure l’ús controlat dels dispositius mòbils en educació. Prohibir l’ús dels dispositius mòbils en educació és un gran error i poc a poc es van introduint iniciatives per recolzar l’ús d’aquests dispositius (per exemple el Consell Escolar en el cas de Catalunya). Molts centres educatius d'Anglaterra i els EEUU han obtingut resultats molts satisfactoris amb iniciatives sobre "Bring your our device" (porta la teva pròpia tecnologia). 

Els dispositius “tornen bojos” als alumnes? Això depèn de la utilització que li donem perquè si estem tot un dia enganxats aquest món ens tornaríem bojos. Per aquest motiu, hem de controlar l’ús i el temps que dediquen els alumnes a les classes. La clau de l’èxit quan parlem dels centres educatius passa per plantejar-se un canvi metodològic amb l’ús d’aquests dispositius a les aules, que poden utilitzar els seus i com dissenyar espais d’aprenentatge. Si fem referència a l’èxit del professorat han de planificar-se bé tot tipus d’accions que inclouen la metodologia i tècniques, sempre fer un bon suggeriment dels projectes per després poder avaluar els resultats. És difícil mesurar l’èxit quan parlem del “Mobile Learning” perquè dependrà dels objectius que ens hem proposat a l’inici del curs. Amb aquesta proposta millorarem l’aprenentatge dels alumnes deixant enrere  el fet de memoritzar i recordar i donant l’oportunitat de crear, col·laborar i compartir.  Cal destacar una sèrie de recursos, projectes i experiències diverses com EduMóvil utilitzat a la Universitat Autònoma de Madrid, el EDI o el Fitoatocha , aplicat en centres d'Educació Primària i ens Instituts. 

APLICACIONS PER A CREAR STORYTELLINGS

Per poder crear diferents storytellings hem vist que hi ha diferents aplicacions iPad per explicar les històries a l’aula que proporcionen les eines perquè els estudiants participin en la història de la narració. Aquestes aplicacions fan que els alumnes siguin creatius, tinguin molta imaginació i hi hagi dinamisme a la classe.  Aquí us deixem alguns exemples: Doodlecast,que és una aplicació de dibuix que registra la veu mentre es dibuixa. Els nens poden triar entre missatges o iniciar un dibuix a partir de zero. L'aplicació registra el procés de dibuix juntament amb l'àudio per crear vídeos de fins a tres minuts de durada. Una altra aplicació és el Toontastic, que fa dibuixos animats és tan fàcil com fer un espectacle de titelles. Un cop hagi acabat, Toontastic reproduirà l'animació i la veu de dibuixos animats  perquè comparteixi amb  companys de classe. Aquesta eina motiva molt als estudiants. 

 

STORYTELLING

Storytelling és un explicació digital, és a dir, t’explica una idea, un conte, un concepte o una ensenyança a partir de la tecnologia. Podríem dir que és la unió de paraules i imatges en un format digital. El fet d’explicar una història continua guanyant popularitat com una activitat educativa, ja que estimula un procés de reflexió profunda, que proporciona oportunitats per a la reflexió i que millora i enriqueix l'experiència d'aprenentatge per als nostres estudiants. Explicar històries és una forma molt poderosa de comunicació i retrata als altres el que som i quines són les nostres pròpies històries. També proporciona una oportunitat per connectar amb un grup mitjançant la creació d'una experiència compartida. Això és vital en qualsevol comunitat, però més encara en un entorn educatiu on estem formant i fomentant la creativitat. El més important és que és divertit, autònom i motivador.

En el món digitalment parlant, la narració visual és l’eina preferida per la classe i a més l’assequibilitat de la tecnologia ofereix oportunitats inimaginables fa una dècada. L’impacte que ha tingut en l’aprenentatge és que aquesta narrativa permet als estudiants utilitzar múltiples recursos. Els estudiats d’avui en dia han de saber llegir i escriure, tant en el text imprès tradicional com en el multimèdia. Això requereix la capacitat de llegir i escriure text, així com comprendre i crear mitjans per comunicar les seves idees. Un Exemple d’Storytelling a classe que fes servir algun professor és la següent activitat que té lloc al Col·legi Bilingüe Khalil Gibran de Madrid i es tracta de fonamentar la lectura a través d’un Storytelling o contacontes realitzat pels seus educadors.

Ara podreu veure el nostre disseny del conte i seguidament l'Storytelling que hem creat. Nosaltres per crear el nostre projecte hem fet servir el GoAnimate.